El xocolate endolça la vida... per tots és sabut que ens dóna al paladar una sensació de benestar ideal. Té sucre, cacau......pot tenir llet o no tenir-ne, pot dur ametles o avellanes, ... però no sols inclou aquests elements... vos dic jo que no... perquè aquest diumenge he descobert que el xocolate du dosis d'altres cosetes que ens poden permetre gaudir de moments feliços.
Per a mi el xocolate de diumenge duia amistat, duia comprensió, duia fred aminorat per la calor dels companys, incloïa tendresa, abraços, gestos amables d'aquells que vingueren a passar junt amb mi el dia en Perugia. El motiu: la festa de l'euroxocolate!!
I és que el xocolate va ser l'excusa per descobrir una vegada més la sort que he tingut amb la gent que he conegut ací....
Feia fred ,mooolt de fred, un fred que els guants i la bufanda no aconseguien aminorar quasibé gens ni mica. Faltava roba per totes bandes, teniem els peus gelats, el nas roig i les mans perpètuament a les butjaques....però els abraços d'ells, dels companys, ajudaven a entrar en calor i ho aconseguien molt més ràpid que ho pot fer una bufanda o uns guants calentets. Eren abraços comuns, tots junts, apegats uns a altres,per transmetre'ns calentoreta i sentir-nos millor. Eren jocs enmig del carrer, en cercle, observats per la gent curiosa, fent l' efecte dominó, botant, rient!!
Perquè el xocolate amaga darrere d'eixa textura cremosa i eixa oloreta que enamora un secret... el secret de que si és menjat amb la gent que tens al costat, et permetrà sentir-te viu, recomfortat i a gust.
Peruiga estava pleníssiiimmaa!! Érem una mar de gent invaïnt els seus carrers curiosos per veure els centenars d'estants de xocolate de diversíssimes marques, sabors, procedències i aromes. Xocolate i més xocolate de totes les formes que es puguen imaginar. Menjàrem pastís de xocolate i melmelada, beguérem un xocolate calentet d'avellana, saborejàrem una tableta deliciosa, tastàrem una bomba rellena de nutella, esperàrem fins aconseguir unes virutes de xocolate pur que es desprenien d'una escultura de xocolate i que unes xiques s'encarregaven de dipositar en bossetes per repartir-les entre el públic... en resum, golosejàrem com feia temps que no ho feiaa!!
Però em quede amb eixe fons que té el xocolate, amb eixe poder... el de convertir-se encara en més dolç, el de fer-me sentir encara més bé quan el deguste amb gent tan genial com la que aquell dia gaudia amb mi de la dolçor del cacau.
Ara prova-ho tu.... pren trosset de xocolate.. el que siga, no importa marca tamany ni color... seu al costat de la gent que et fa sentir bé i ara sí, dona-li un bon mos... veuràs com la dolçor es multiplica i el benestar que sents és únic. Acabes de descobrir el poder del xocolate.
Rebe**
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada