dimecres, 30 de setembre del 2009

Questo ti lo regalo io...




M'alce del llit i veig q no hi ha ningú a casa...casa de Florència.. estic sola... i comence a preparar-me per sortir a arreglar papers del curs d'italià...amb tant bona sort que en eixir al portal veig que el meu company Gonzalo venia de camí.. així que agafem els 2 les bicis i ens anem junts, pegant un passeig accidentat pels turistes que recorren els carrers del centre, a l'ateneu per veure qué es soluciona. Efectivament, com jo pensava, res de res! Divendres (és a dir, demà) cal anar a via Morgagni a fer una entrevista per tal de que m'assignen un nivell. Primera advertència del dia que em recorda q he de tenir paciència.

Després de dinar quedada en Santa Croce per anar amb uns companys a la facultat...mare meua quanta gent esperant! Allí segona advertència del dia que em recorda que he de tenir paciència. Bo, almenys, malgrat q la burocràcia italiana siga un caos, alguna cosa vaig aclarir... la setmana q ve quan em criden hauré de tornar així que va lent, però va.. i això ací és bon senyal jeje

En eixir de la facultat i enmig del barull de papers veig una patticceria i decidisc entrar per comprar-me berenar. Eixe cambrer m'alegrà la vesprada! Entre i, dsprés de dir-li "ciao" i rebre per part d'ell un "buona sera" li demane una pasta dolce con zucchero per berenar. Després vaig a la nevera per agafar un botelleta d'aigua en gas i, abans de pagar, veig una cistelleta menuda pleneta d'unes xuxes en forma de "xupo de bebé" i li pregunte "cuanto costa?" de sobte l'home, amb un somriure em contesta: "questo ti lo regalo io!" i em regala la gominola!

Pot ser que els que des d'ahí ho llegiu ho trobeu una tonterieta però vos assegure q per a una persona que està ací no ho és! almenys per a mi va ser tot un detall!

És sorprenent veure com una gominola pot alegar-te la tarda. Però eixa gominola és molt més que un simple trosset de gelatina amb sucre... és un senyal de que allà on vages i passa el que passe algú pot alegrar-te el moment... és un símbol de la importància de les petites coses i ahir, un dia un poc difícil, eixa petita cosa va tenir el poder d'un gegant!!

rebe**


PD: la foto d'avui... res a veure amb el comentari... sols una mostra de la bellesa que té aquesta ciutat. Campanile i cúpula Brunelleschi preses des de la galeria degli Uffizi: tot un luxe!

diumenge, 27 de setembre del 2009

Oggi... un dia perfetto!!




Diumenge de turisme per Florència!! I és que després de 2 dies de papers... s'agraeix un cap de setmana com el que hem tingut per ací!

Dissabte calma i relax per recuperar forces!! I per la nit... una vegada més a Santa Croce però, anit sí, el botelló anà seguit d'un pub de lo més exclusiu, tan exclusiu que sols ens deixaren entrar a les xiques... i no no, nosaltres som un pack!! o tots o ningú.. així que conforme entràrem i ens posaren la pulsereta vip... sortírem per la porta del costat jejeje

Hui un dia meravellós de turisme!! Aprofitant que era el cap de setmana del patrimoni europeu hem anat visitar alguns dels monuments de Firenze gratis!! Però imagineu.. un bon diumenge asolellat estava plenet de turistes i les cues eren enormes. Però al final ens hem fet l'ànim i després d'una hora i mitja de cua hem entrat a la galeria degli Uffizi!! I mare meua.. ahí s'ha parat el temps!! En entrar he comprat una guia (un llibret) que feia un recorregut per les sales... i he anat movent-me junt als meus companys de quadre en quadre, de sala en sala, d'escultura en escultura.. admirant tot allò que els grans de la història de l'Art ens han regalat! De veres, un plaer per a la vista i els sentits!!

Després, a casa, ens esperaven uns llacets de pasta amb salseta de tomaca i ceba que ens havia preparat el nostre chef particular! I una vegada assaborida aquesta delícia (que s'agraïa especialment ja que eren les 5 de la vesprada) hem anat a aprofitar la "gratuïtat" i ens hem posat de camí al Palazzo Pitti.

Aquesta meravella immensa de pedra amaga unes galeries de gran valor... i uns jardins impressionants (que no hem pogut vore perquè estavne ja tancats.. anirem pròximament jejeej). Si és que la part nostra del riu és super boniqueta... malgrat que no siga tan turística com el pur centre centre.

Però el moment estrella del dia ha vingut quan ens hem posat a caminar i a poques passetes de la plaça del palazzo hem vist una gelateria xicoteta que a la porta tenia una cartellet "handmade".
En principi no hem entrat però en tornar de pegar una volteta per un parc verd proper no hem pogut ressistir la temptació i síiii ens hem fet el nostre primer gelat a Firenze!!
I mare meua quin gelatto!!! nutella i iogurt!! això q t veus un carapuxet xicotet i de sobte t'amollen 2 bolotes!! mmmmmmmmmmmmmmmmmmmm d'eixos per les nostres terres no hi ha no!! mare meua.. una delícia feta gelat!! (ja els provareu quan vingau per ací! ;) )


I res, gelat en mà ens hem assegut a l'explanada que envolta el castell per gaudir d'una posta de sol increïble... sí, realment la posta de sol és un dels moments que més m'agrada del dia a Florència!! El sol va amagant-se i deixa pas a centenar de llumetes que il·luminen suaument les cases de poques altures, els carrers d'adoquins i les obres d'art... sí, és perfecte eixe moment... així que ara a dormir, i a somiar en el sabor d'una nutella mentre el sol s'amaga entre les muntanyes de la Toscana.

Rebeca**

divendres, 25 de setembre del 2009

prima pizza al taglio.....






Desdejunar una pasta dolce i un got de latte amb vistes a Santa Croce és un luxe que ahir vaig poder degustar lentament només alçar-me del llit!

Caminant caminant arribàrem a la plaça i, en veure una cafeteria xicoteta, decidirem desdejunar allí (ja que els nostres armariets de casa estaven buits). Crec que en eixe moment encara no era conscient de que estava en Florència... ara ja vaig sent-ho.
Estan sent dies d'anar amunt i avall entregant papers, fent papers, merejant papers... papers i més papers que semblen no tenir fi però que la setmana que ve finiquitarem per a començar a viure sense estes marors

Ahir... després d'haver-me oblidat el dni a la maleta de mà i no haver-me pogut fer el dixós codice fiscale ni el mòbil, vaig degustar el meu primer trosset de pizza italiana. MMmmmmmmmmmmmmm quin plaeeeeeer! una pasta més bé grossiua però cruixenteta coberta de tomaca i mooolt de formatgee. La 4 formaggi va ser la primera... i és que els companys ja havien freqüentat el dia anterior eixe lloc.. el du un home arquitecte que es va clavar a pizzero molt simpàtic i atent amb nosaltres, és la canya eixe homenet.
Pots emportar-te-la o menjar-la allí i però nosaltres optàrem x la primera opció ja que haviem d'anar al Ikea a compra cosetes per a casa.

Entre les cosetes que ens enduguérem cap a via Bardi destaque tot allò que em vaig comprar per donar-li a la meua habitació un poquet de vida. I és que tinc uns llençols de mil colors a joc amb 2 coixina súper molludets. I a més una estoreta verdeta pistaxo i alguna coseta més de color jejej

Està sent un contacte amb tot, un fum de primeres sensacions. I és que anit, malgrat que estàvem morts i rebentats, anàrem al lloc on es reuneixen tots els estudiants: Santa Croce. Allí compràrem alguna cosa per beure i ens vam prendre uns cubatetes al so d'un italià animat que tocava amb la guitarra 19 días y 500 noches de Sabina mentre que un altre grup d'erasmus espanyols i nosaltres li féiem palmes.

Tot seguit, i després d'haver estat un bon ratet allí a la vora de l'església que corona la plaça, caminàrem un poc més per a arribar a Piazza Signoria i fer-nos unes fotetes en el David (la rèplica clar) que hi ha enmig de la plaça. I no podiem acabar la nit sense fer una paradeta al Duomo on les fotos tornaren a estar presents per immortalitzar moments de risa i burrereta.

Res més... després camí a casa passant pel Porcellino i el meu preciat Ponte Vecchio, que de matí està plenet de turistes curiosos de les joieries i per la nit, amb les llumetes i més calma, dóna una altra sensació.

A tot això, moment còmic al final de la vesprada quan haguèrem d'anar els companys de pis i jo a comprar en un supermercat que està quasibé a Pisa jajajajaj l'Esselunga.
I és que hem de fer transbord en bus i tot xa arribar. Allà que ens anàrem els tres xino xano, compràrem, i en tornar... tanxaaaan! el bus no passava, havien canviat la ruta.. però tot això ho descobrirem més tard, quan ja feia 30 minuts que caminàvem vora del riu avall... ja que acabàrem veient una nova parada del nº 6 on posava: termata sopressa! bravooo!! així que anàrem buscant parades del bus 6 sense perdre l'esperança però al final ens ressignàrem a anar carregats amb la compra i una caixa amb 24 llaunes de 0.5 litros de cervessa al coll fins a casa.
En fin... una anècdota més q contar.. anècdota que, amb tanta bolsa carregada, casi em costa la salut dels meus ditets.

Avui un matí de més papers (però ja tinc el codice fiscaleee i un mòbil italiàa ueeeee) i després primer dinar a casa: pasta amb tomaca i "atún"... ens ha sabut suculentíssimaa i més quan ha arribat acompanyada d'una siesta de 2 hores que ha segut glòriaa! jejeje

Ara esperant al company que falta! i esta nit... més Santa Croce!! que hi ha que aprofitar els "cubitos" de gel que fa 2 dies que fabriquem (no venen gel com ahí) i anar a veure que passa per l'altra part de riu!!


Rebe**

dimecres, 23 de setembre del 2009

COMENÇA L'AVENTURA!!

23 de setembre.... i l'inici de l'aventura erasmus!!

Amb aquest blog intentaré plasmar un poquet tot allò que vaig descobrint dia a dia, el que vaig sentint puc passejar xls carrers de Florència, el que m'emociona i em fa riure!
D'aquesta forma tots sereu més partíceps del que estic vivint en terres italianetes!!

Els començaments són, de vegades, complicats.. però aquest no ho ha segut en absolut!!!!!!!!!!!! malgrat l'avorriment del viatge en avió i el posterior passeig d'1 hora des de Pisa a Firenze en bus... ha segut un inici genial!!! i en arribar a l'estació, baixar de l'autobus, i enganxar-me amb els "adoquins" del sòl.. he alçat el cap i en veure asomar la cúpula del duomo entre uns edificis he pegat un botet (hauran pensat que me'n vaig un poc de la pinça) i he somrigut!! perquè estava allí, ací, on feia 10 mesos que havia armat barull per estar.Estic a Florència!!!!

Els companys han vingut a arregplegar-me a l'estació (són molt campexanets) i hem anat donant un "petit" passeig fins als pis.
Moment estrella el que he viscut quan he xafat de nou el meu estimat Ponte Vecchio!! (q boniquet és, quin encant té...)
El pis és super estrany i a l'hora super encantador!! No és un pis, és una casa... bastant velleta, la veritat.. però a l'hora sembla senyorial ja que les portes d'entrada a l'edifici són dues "moles" de madera fosca amb 2"picaports" de cap de lleó jijijiji
Dins, entres en un corredor bastant fred i desastroset.. i veus a mà dreta una porteta xicoteta... obris i taxaaaaaaaan! estás dins de la meua nova casa!! la cuina-menjador-saleta et dona la benvinguda! i després hi ha un passillet pel qual, si camines, arribes a la meua habitació (demà intentarem arreglar-la i donar-li un toc de color xo weno, no està malament!!). Té un sostre de lo més curiós, alguns ja ho sabeu, perquè és en forma de bóveda! sembla q estiga dins d'una església en miniatura jijiji Però no em puc queixar. Té llit, finestreta (0 llum, tot siga dit de pas, xo unes cortines d'un blanc encegador jajaj), una tauleta d'estudi xicoteta, una cómoda amb "espill, cadira i mesita amb flexo inclòs.
Sí, no em puc queixar.. està ben equipada! i fora ho acaba de completar un armari grandet! :)

weno baix també tenim "l'aseo"... que també és una gràcia!!

i dalt les altres 2 habitacions.. aquestes sí en vistes al carrer (es veu q estic un poc comdemnada a viure en la penombra de la galeria.. jajajaja..)

és un pis rar, ja ho he dit, i té mil amagatalls, bòvedes q acaben en parets, forats insospitats i altres rareses.. però és la meua nova casa!! i és geniaaaal!! a més a mig minut del riu i a 2 minuts del ponte vecchio! q més es pot demanar!!!

Els companys acaben d'alegrar l'estada!! són moolt oberts i sembla com si ja haguérem estat junts alguna vegada... això de l'erasmus, que ens "obliga" a obrir-nos a la gent jejeje

Bo gaterets... per hui res mes... és la 1:52 i demà m'espera un dia intens!!

Ara m'espera una nit per somiar amb el que ja estic vivint.... UN ERASMUS EN FLORÈNCIA!!


bacccccccccccccii milleeee!!


Rebe **