Questo ti lo regalo io...

M'alce del llit i veig q no hi ha ningú a casa...casa de Florència.. estic sola... i comence a preparar-me per sortir a arreglar papers del curs d'italià...amb tant bona sort que en eixir al portal veig que el meu company Gonzalo venia de camí.. així que agafem els 2 les bicis i ens anem junts, pegant un passeig accidentat pels turistes que recorren els carrers del centre, a l'ateneu per veure qué es soluciona. Efectivament, com jo pensava, res de res! Divendres (és a dir, demà) cal anar a via Morgagni a fer una entrevista per tal de que m'assignen un nivell. Primera advertència del dia que em recorda q he de tenir paciència.

Després de dinar quedada en Santa Croce per anar amb uns companys a la facultat...mare meua quanta gent esperant! Allí segona advertència del dia que em recorda que he de tenir paciència. Bo, almenys, malgrat q la burocràcia italiana siga un caos, alguna cosa vaig aclarir... la setmana q ve quan em criden hauré de tornar així que va lent, però va.. i això ací és bon senyal jeje

En eixir de la facultat i enmig del barull de papers veig una patticceria i decidisc entrar per comprar-me berenar. Eixe cambrer m'alegrà la vesprada! Entre i, dsprés de dir-li "ciao" i rebre per part d'ell un "buona sera" li demane una pasta dolce con zucchero per berenar. Després vaig a la nevera per agafar un botelleta d'aigua en gas i, abans de pagar, veig una cistelleta menuda pleneta d'unes xuxes en forma de "xupo de bebé" i li pregunte "cuanto costa?" de sobte l'home, amb un somriure em contesta: "questo ti lo regalo io!" i em regala la gominola!

Pot ser que els que des d'ahí ho llegiu ho trobeu una tonterieta però vos assegure q per a una persona que està ací no ho és! almenys per a mi va ser tot un detall!

És sorprenent veure com una gominola pot alegar-te la tarda. Però eixa gominola és molt més que un simple trosset de gelatina amb sucre... és un senyal de que allà on vages i passa el que passe algú pot alegrar-te el moment... és un símbol de la importància de les petites coses i ahir, un dia un poc difícil, eixa petita cosa va tenir el poder d'un gegant!!

rebe**

PD: la foto d'avui... res a veure amb el comentari... sols una mostra de la bellesa que té aquesta ciutat. Campanile i cúpula Brunelleschi preses des de la galeria degli Uffizi: tot un luxe!