"Torre Pendente"

Ahir dissabte, primera excursió!! El destí: Pisa

En alçar-nos, una horeta de tren i directes a Pisa. Allí hi ha poquet per veure, la veritat, però com que estem tan propet havíem d'anar a observar que es coïa per allà!! És clar que la foto en la torre inclinada és obligada quan d'aquesta ciutat parlem i nosaltres, com no podia ser menys, no ens en férem ni 2 ni 3 sinó que inventàrem milers de postures per immortalitzar el mític campanar.

Després de dinar en una pizzeria xicoteta propera, ens posàrem a caminar fins arribar al complex que forma tant la famosa Torre com el Duomo i el Baptisteri. Allí, a la sombra de la torre i damunt d'una gespa verda ens gitàrem un ratet a parlar i a descansar. El cel estava blaaau blavíssim i uns nuvolets blancs l'engalanaven suaument! La torre que tantes voltes havia vist en postals, llibres era la que ara em feia ombra, la que estava davant de mi ara, la que ens permetia gaudir d'una vesprada de rialles, fotos i més rialles.

Perquè si una cosa està havent en Florència són rialles!! Rialles de tots aquells que hem lluitat per viure una experiència com aquesta i que ara, deixant darrere inconvenients, pors i adversitats, ens obrim a ella per gaudir-ne plenament. Quan vens ací trobes de tot un poc, t'asustes i t'envalenteixes, veus mil coses, te'n agraden molt unes i te'n xoquen bastant altres... però d'això es tracta: de triar allò que ací et farà feliç! I aquest és un encant més que té l'erasmus i que ahir vaig poder pensar en Pisa mentre tancàvem tots els ulls i respiràvem allò.

Perquè no ha hagut un sol moment en el que haja dubtat de que açò és el que vull ara, perquè clar que hi ha moments de melàngia però aquesta melàngia és lògica i passagera! Tots la tenim, hui tu i demà jo, crec que a tot erasmus el visita en algun moment perquè allò que tens, d'allà on vens i la gent que estimes no deixa d'estar present MAI, per molt lluny que ara estigues..... però ajuda saber que quan tornes, aquells que vertaderament t'estimen continuaran al costat, com si no haguera passat el temps!! Això dóna tranquil·litat i ajuda a viure encara més plenament l'erasmus.

A més, compensa tant el que ací estem vivint junts!! He tingut molta sort, moltíssimaaa!! Els companys són uns cels i el companyerisme impera en cada pas que dones!! Som molts i el cercle és ample però hi ha uns pocs que van convertint-se en els pilars humans sobre els que va conformant-se aquesta aventura. Perquè açò és l'aventura, açò és l'eramsus i dubte que hi haja un lloc més bonic on viure-lo perquè és cert i no vos enganye quan vos dic que Florència és màgica, única i especial!!

Rebe**