Però com es sol dir, al mal temps... bona cara!! i és que malgrat que he estat a punt de ser menjada per cotxes i cotxes que venien per tres carrils d'una avinguda enorme, malgrat que he vist la meua vida passar amb fotogrames en blanc i negre, malgrat , malgrat que he preguntat a més de 7 persones i sols una d'elles m'ha conduït a la facultat... malgrat tot cal somriure!!
Tot ha començat quan he agafat una avinguda només creuar el pont que no era la que tocava. A partir d'ahí caos i més caos, cotxes i cotxes, sol i calor, la bici, bots i voreres de pam i mig, barreres arquitectòniques vàries, carrers que no s'acaben... de sobte mire i veig que quasi bé me'n havia eixit del mapa!! Però no passa res, perquè com ja va sent habitual que descobrisca en la meua estada erasmus, sempre hi ha una bona persona que acaba guiant-te pel camí correcte. Així que, després d'estar una hora dalt de la bici amunt i avall i d'haver suat la gota (això que ací ja comença a fer un fretorro digne de vore) he arribat a classe ( una hora tard, ja s'ha dit)
Allí la meua sort ha començat a canviar.... he entrat a una aula enorme amb uns 100 alumnes que escoltaven les explicacions de la professoressa Giangrasso. I entre tots eixos cabets n'he vist un que em resultava familiar. I és que Marco, l'italià company de pis dels Frans, estava allíii!! Així que m'ha explicat un poc com va a desenvolupar-se l'assignatura i m'ha oferit la seua ajuda, cosa que ací s'agraeix molt, sincerament :)
Després de tornada a casa ja he aconseguit agafar el camí correcte i en quinze minutets m'he plantat en via Bardi, on m'esperaven uns deliciosos fussilli a la carbonara que Gonzalo, amb molta gràcia, m'havia preparat. Amb l'estòmac ple d'eixe menjar suculent ho he vist tot d'altre color i a les 16 m'he dirigit de nou a la facultat... m'he tornat a equivocar, esta vegada d'edifici, però al final he encertat i he gaudit de la primera classe d'italià. Mare meua... hi ha nivell.. però bo, poquet a poquet aniré aprenent!! De moment entenc tot el que em diueeenn!! i això ja és per celebrar jejej
Cal dir també que dilluns nit tinguérem la primera festa en casa... el motiu: l'aniversari de Fran2 (Francesco per als amics!!) Fou genial! Li organitzàrem una festa al més pur estil anversari de xiquets!! Amb globus, un cartell gegant, sandvixos, truita de creïlla i cebaa (mmmmmmmm) , palletes amb fruitetes de paper, gots de colors, i nosaltres els seus companys erasmus, com a companyia!!
Hi hagué bromes, sorpreses, regals, cançons d'òpera cortesia de Luiggi (un dels seus companys de pis italians), sevillanes, balls, fly me to the moon, fotos, menjar, beguda i rialles!!
A partir d'ara haurem d'anar despedint-nos de Santa Croce, el nostre mític lloc per eixir totes les nits a beure, i ho haurem de substituir per les cases i llars de la gent ja que el fret s'ha presentat ja ací en Florència i sembla ser que no ens abandonarà.
Un dia més d'erasmus.... una foto més al record!
Rebe**
