Ara bé, hui, després d'una setmana molt mogudeta, tinc un moment de calma per plasmar un poc més d'aquesta "maleta" que a poc a poc va omplint-se de vivències úniques.
Avui escriuré per parlar del poder d'una presència propera...del que suposa una visita d'un membre del teu cercle, d'una injecció de força i ganes.
I la primera persona, aquella que enceta la llista de visites i encontres dels meus a Itàlia és un baríton ple de ganes. La ciutat eterna ha segut el lloc, la vesprada el moment, un concert de cor el motiu i l'amistat el vincle.
Però bo, comencem pel principi perquè això permetrà entendre millor tota aquesta bogeria que ha segut el primer viatge erasmus. I és que aquest cap de setmana hem estat a Roma!!! Sabent que alguna personeta propera a mi anava a estar el segon cap de setmana per aquelles terretes del centre d'Itàlia vam organitzar un viatget. Diuen que riure dóna anys de vida... no sé si això serà del tot cert però, si així fóra, crec que després d'aquesta escapadeta de cap de setmana hauré guanyat algun anyet que altre perquè ha segut una rialla contínua. Els companys cada vegada estem més units, compartim quasi bé tots els moments del dia, la confiança augmenta a ritme increïblement vertiginós, les persones s'obrin, destapem qui som i riem! Riem i riem sense parar!!
D'aquests dies hi ha centenars de fotos, anècdotes que encara ara em fan riure,... Però d'entre tots aquests destaque un moment... el moment d'estar a mitja tarda asseguda junt a dos companys a la fontana de Trevi, sentir el mòbil i conèixer eixa veu que et diu: ja et veig! I de sobte rebre un abraç incondicional! Eixa sensació és genial!! Sebas, el baríton de mis amores, és qui em dóna eixa abraçada... eixa injecció de força! I pot ser sonarà extrany o fins i tot exagerat però sols cal estar ací 3 setmanes per percebre com les coses es magnifiquen, com aprens a valorar el que tens, d'on vens i qui forma el teu cercle.
Després, un cappuccino a la vora de la Fontana amb converses entretallades, mil coses que contar i poc de temps perquè d'ací una estoneta, a les 19.30 comença el concert.
És difícil descriure la sensació que vaig sentir al llarg d'eixa horeta que durà aquest. Sentir-te arropada pels companys erasmus que han vingut perquè saben que per a mi és important, veure a Sebas entre el cor cantant, conèixer altres rostres entre el repertori, una esglèsia xicoteta i encantadora de Roma, veus meravelloses... i cançons en Valencià.. un trosset de la meua terra, de les meues arrels! Una mescla perfecta que arribà en alguns moments a emborraxar-me de plaer!
Vaig ser feliç.. i vaig continuar sent-ho tota la nit i tot aquest matí perquè la mescla va ser perfecta. Uns companys que acolleixen plenament a un amic i un amic que posa de la seua part per integrar-se.
Cançons i més cançons, duets a la vora de la Fontana observats per la gent curiosa i una netejadora que deixa la granera un instant per parar-se a escoltar, xarrades, bromes, gràcies, carícies, pallassades, accidents graciosos, cervesses que agraden o no però que esta nit fan bon gust.....
Aquesta vesprada, en despedir-me en el metro de Sebas he sentit una melàngia feliç... sí, sona contradictori però eixe és el sentiment que he tingut. Melàngia perquè em despedia del trosset de cercle que havia estat amb mi al meu nou destí, felicitat perquè ha suposat una espentadeta, un "endavant" amb l'aventura.
Ah! se m'oblidava....Gràcies a tu també per estar en la meua vida =P
Rebe**
