La companyia en el tren va ser amena! Sílvia i Cristina anaven a passar el cap de setmana en casa d'un amic "artista" i aprofitàrem les tres per fer el viatge a Bologna juntes i de pas fer un matí de turisme per allí... En arribar la plutja ens donà la benvinguda també en aquella ciutat, esta vegada acompanyada d'una boira bastant densa i d'una humitat que calava fins a ben a dins... però estava feliç, em sentia il·lusionada perquè sabia que a les 15 em trobaria amb Lídia. Les 15 q al final foren les 16,30... hi havia sciopero (o, el q és el mateix, vaga de transports a nivell estatal) però l'espera va valdre la pena quan, entre la plutja, el barull de gent, les maletes i els autobusos, vaig vore a Lídia asomar-se!!! Perdíem el tren, duia una maleta enormíssima pleneta de roba per a mi, feia fred... però no vaig poder evitar tirar-me al coll en vore-la!!
Tot seguit les dos, acompanyades per Cris, Silvia i Javi, correguèrem a l'estació i aconseguírem pujar al tren... no podia començar millor la visita... els 3 ens acomiadaren amb besets a l'aire i les Tatis començàrem el viatge que ens duria a Florència!
En arribar: maletes, bots d'adoquins, plutja, caputxes q no ens deixen vore... i moooltes ganes de parlar, de contar, d'estar juntes!!! Per la nit, primer contacte amb la meua vida ací! Entre un sopar a via De'Bardi amb pizzes, cervessa, ron i accent andalús pogué conèixer a alguna de la gent que forma part d'esta aventura!! Després.... després millor no contar!! Festa, ballar tango amb una escultura, fotos entre arbustos, discoteca space, ron, limoncello de mandarina, bambolles de sabó que surten d'un cucuruxo, 2 copetes de cava, demanar cançons espanyoles q no arriben, ballar i botar a la tarima, més fotos, copes al bolso, zona vip, ulleres d'estrella, mareig, bona companyia, desorientació, ponts de Florència,.... una bogeria col·lectiva deliciosa que em va emborraxar de felicitat eixe divendres nit!!!
I això només feia que començar!! Dissabte ens esperava una matí de dormir per poder gaudir 100% d'una vesprà que vingué endolçada per un cucuruxo de nutella mmmmmmm!! A continuació més visites, més fotos, gaudir d'unes vistes meravelloses des del Michelangelo parlant de les arrels, nova companyia i una visita breu a Santa Croce perquè diumenge ixírem a patejar Florència de dalta baix!! I sí, ho aconseguirem!! Els nostes peus són testig de que visitàrem tot allò que es deu visitar quan aquesta ciutat es visita però.. a més d'això, visitàrem la meua visió, la meua forma de veure Florència, els raconets que m'agraden, allò que m'enamora, les estampes més personals d'aquesta màgica ciutat.
Puc dir que crec que Lídia estarà uns dies sense menjar nutella perquè com saben tots aquells que em coneixen... em xifla el xocolate i clar, la meua visió de Florència havia d'incloure aquest ingredient dolcet.. així que hem gaudit de dolç... però també de salat, de productes típics, de racons inòspits que s'escapen de les mirades turistes més típiques, de capuccinos personals en cafeteries plenes d'encant,... En resum, de tot allò que em fa sentir cada dia que estic en el lloc en el que vull estar!!
Aquest migdia quan ens hem despedit m'he entristit un poc... sempre ocorre que quan més bé ho estàs passant més ràpid passa el temps i aquest cap de setmana m'ha passat rapidíssim perquè l'he compartit amb tu. Ha segut com un intercanvi de personalitats i costums perquè tu has conegut als meus companys i ells t'han conegut a tu, a eixa persona tan especial, autèntica i única que és la meua germana!
Quan tornava amb l'autobús he estat recordant tot el que hem viscut... les fotos curioses acompanyades de rialles, les caminates descobrint carrers desconeguts, moments al teu costat que m'han fet soltar una llagrimeta...
D'ací poc més d'un meset tornaràs... i tornarem a viure Florència juntes perquè, com t'he dit, té un sabor especial quan tu estàs... una mescla entre Nutella i pera que la fan ser molt més màgica a l'hora que totalment autèntica.
Rebe**
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada