Certament he estat dubtant amb quin lloc començar però després he pensat que no podria ser altre. Perquè els que heu vingut sabeu que jo em quede amb Aquest espai. Ja no sols per l'església sinó per la plaça, per l'ambient que allí es respira i per l'aroma del seu cappuccino.
Santa Croce va ser el primer lloc que vaig visitar en arribar a esta ciutat. El primer matí ens anàrem a desdejunar. La veritat és que no duiem cap rumb fix però la casualitat va voler que entràrem a una xicoteta cafeteria amb vistes a Santa Croce. Allí assaborint un croissant de xocolate i un cappuccino calentet vaig començar a divisar la ciutat que m'acolliria tot este temps.
Després d'aquest desdejuni s'han succeït moltíssims moments al voltant d'ella. Aquesta església ens albergà als seus peus quan a l'inici de l'aventura, en setembre, el bon temps i la caloreta ens permetien fer botelló a l'aire lliure. En les nits d'ara té els seus escalons deserts però està a l'espera de que, amb l'arribada de la primavera, acudisquen de nou els estudiants, com duent fent molts anys, a beure, divertir-se i aprendre a caminar per l'erasmus.
Amb el fred, l'alcohol s'ha desterrat a altres llocs i ara acudim a ella per prendre un café calentet. No sabem massa bé el motiu però des de que hem tornat de Nadal que el lloc de reunió per prendre café i conversar sol ser el café Mario. Aquella cafeteria que ens veié en els primers dies ara ens reb de nou i crec que es sentirà orgullosa de veure com hem crescut com a grup.
No és luxosa, ni té detalls especials, però el cappuccino està molt bo i qualsevol "pasta dolce" és una delícia.
M'encanta Santa Croce. M'és difícil descobrir el motiu de que m'hipnotitze tant però sí que és cert que el meu fou un amor a primera vista i, des d'aquell instant, que la visite ben sovint siga a peu o en bici perquè em recomforta. A més sembla que en veure-la em reafirme l'elecció d'aquest destí.
Quan vaig a comprar al supermercat proper agafe un carreret estretet i poc transitat que em condueix a ella. Així, dalt de la meua bici moradeta, amb la compra a la canasteta i la bufanda fins al nas vaig avançant i ella va apareixent a poc a poc als meus ulls.
Ssempre he pensat que en ella es respirava una esfera diferent. Una essència lliure de l'excessiva contaminació de turistes que pobla el centre. Un aire més fiorentí pur, de gent que passeja, d'estudiants que mengen gelats de la Carraia, de creients que van a misa, d'ateus que es meravellen contemplant les tombes de grans com Galileu Galilei o Miquelangiolo.
Siga pel motiu que siga Santa Croce és i serà un punt clau en el meu record erasmus. Enyoraré el seu marbre, enyoraré el seu cappuccino, enyoraré les converses, enyoraré la màgia que emana d'eixa plaça.
Rebeca**
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada