... i Firenze de nou........

Cal tornar, assaborir el que queda que per llàstima és ben poc............. en posar un peu en Firenze de nou em vaig preguntar.......i perquè m'agradava açò tant?? i ara ja ho he redescobert!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! no és la ciutat en sí (no anem a negar que és preciosa) però és la gent... la gent que en forma part, la meua gent erasmus........... un cappuccino amb ells m'ha retornat les ganes, la curiositat i el desig per estar ací!!

I no és que no tingués ganes de tornar però em passà una cosa extranya. El 16 de desembre, en aterrar a València em sentia totalment extranya, fora de lloc, perduda... sabia que devia tornar, era Nadal i època de passar-la en família, amb la gent que estime. Però jo no volia tornar, estava bé en Firenze, acomodada i feliç... m'havia montat una mini-vida de 3 mesos que m'estava encantant i ara devia de marxar a casa........ però sí, era el que tocava i, en el fons, crec que tots necessitàvem ja aterrar a la nostra vida real i passar uns dies desconnectant de l'erasmus perquè, encara q no ho semble, al final et carregues i necessites parar un poc i aterrar.

Però el dia 10 de gener, després d'haver passat unes vacances perfectes, no me'n volia anar de nou a Itàlia. Estava bé al poble... perquè allà de nou??

I és que pocs dies després d'arribar vaig anar tornant a sentir-me com en casa, com la casa que realment ho és, com la meua llar, com el meu origen. I la nit del meu primer dissabte, mentre ballava amb alguns de vosaltres, vaig arribar a concloure que Firenze era una aventura genial però que Gata era el meu lloc.

Després d'aquesta reflexió han passat uns 20 dies genialíssimament magnífics. Ha segut com reassaborir la meua vida diària. Però aquesta vegada amb gust diferent, més intens, més divertit. He valorat les petites coses, les petites converses s'han fet grans, les cervesses s'han fet "manjars", els cafés han durat hores i la gent..........aii la meua gent.......... m'ha enamorat de nou!! Perquè la caloreta que té ma casa no la té cap altre lloc, perquè, després d'haver dormit tan plàcidament com feia dies i des que no aconseguia valores tot allò xicotet. Perquè despertar-me el dia 19 de desembre i descobrir que estic al meu llit no té preu.

Realment ha segut un Nadal preciós... i en part he de donar-vos gràcies a vosaltres, a la gent que heu poblat els meus dies al poble de somriures.

I ara he de donar gràcies a la gent d'ací... a la gent d'erasmus amb la que m'he reencontrat.... perquè avui, amb un cafenet entre mans i unes converses en l'aire m'he sentit com en casa de nou... sí, la meua casa sempre serà la que és però aquesta és la meua casa d'alquiler. Com ja he dit alguna vegada que altra Firenze ha adquirit un sentit especialíssim per a mi que no tindrà mai cap altra ciutat. I és que formarà part d'una experiència meravellosa que sé que mai podré oblidar. I en especial no podré oblidar a la gent que la pobla, i no em referisc als fiorentins (que també) sinó a ells, a vosotros, ... perquè realment la importància la tenen les persones i no els monuments ni els carrers.

Hui, lliure ja dels pitjors examens i un poc més relaxada després d'uns dies d'agobio i desànim, he viscut Florència de nou en estat pur, l'he xafada, he passejat i he pogut respirar l'aire gelat que hi ha en l'ambient... aire que no se com ni de que forma es calfa en seure prop de la gent. Així que amb les piles carregades (gràcies per carregar-me-les gent de la meua vida real) i amb unes ganes immenses vaig a viure aquest meset i mig escàs que em queda d'açò. Perquè com ja he dit, Gata és el meu lloc... però Firenze és una aventura màgica.

Benvinguts ............. benvinguda de nou Firenze............... perquè la meua bombolla particular comença a funcionar de nou!!!

Rebe**