diumenge, 7 de febrer del 2010

Itàlia: Sud i Nord. I de nou fem promeses.

Sí... se que vaig prometre que actualitzaria tots els dies.... bo, més bé va ser una promesa que em vaig fer a mi mateixa i sincerament, pensava que podria complir-la però és clar que no! LA VIDA ERASMUS ÉS UN NO PARAR!! i això no ho descobrisc ara... fa mesos que me'n he adonat. No sé a qui volia enganyar fent-me creure que podria actualitzar tots els dies... però a l'hora em pregunte: com és possible que no tinga ni cinc minutets per deixar unes parauletes ací??

Així que res... com que sóc perseverant i no em rendisc a la primera de canvi, esta nit em torne a proposar que actualitzaré tots els dies!! Cal confiar en una mateixa i jo espere poder complir-ho.

Al llarg d'aquests dies d'ausència s'han succeït moltíssimes coses!! El meu abandó temporal del blog començà quan ens anàrem a passar tres dies a Napoli. Dies de caos, de descontrol, d'estafes, de descobriments, de diferències, de ruïnes, de termes i putis de l'antiga Pompeia, de grup, de rialles.

Napoli és una ciutat caòtica. Ja m'havien posat en avís i era molta la gent que m'havia comentat la diferència que hi ha entre Nord i Sud d'Itàlia. A més tinc la sort de conèixer a italians natius de Napoli i altres de llocs veïns tots ells situats a la part baixa de la península i em pogueren explicar com de diferent és la vida en un poblet veí a Milà respecte d'un altre perifèric de Napoli.
La setmana passada ho vaig poder comprovar de primera mà. I sí, deu ser cert que l'ecant del Sud roman en les persones, en la seua amabilitat i extroversió, en les seues ganes de riure i la vida que deixa anar la ciutat. Perquè els monuments escassegen però en canvi trobem escenes curioses impossibles d'observar en el Nord. O és que en Firenze podem veure roba i roba penjada als balcons i estenedors per les voreres? Rotundament no. Això es queda en les ciutats del Sud i també es queda l'ambient nocturn, els bars oberts, la gent passejant pel carrer malgrat que siga Gener... mentre el Nord dorm de nit el Sud ix a viure.

Itàlia... tant igual i tant diferent a l'hora. Quant et trobaré a faltar... quantes coses vull vore i sé que no podré, quantes coses he vist i guardaré en la meua ment.

Rebe**